ENLLAÇ VIDEOCONFERÈNCIA
RESUM VIDEOCONFERÈNCIA AMB EL DR. JOSÉ ANTONIO PONS, PRESIDENT DE LA SOCIEDAD ESPAÑOLA DE TRASPLANTADOS HEPÁTICOS
En primer lloc el Dr Pons comenta que COVID-19 no és el nom del virus, és el nom de la malaltia. El nom del virus és el SARS-COV-2.
Hi ha constància de casos de persones trasplantades de fetge amb COVID-19 i el seu comportament?
Sí hi ha casos. El comportament clínic de la COVID-19 en persones trasplantades és molt similar a la de la població general. Si que és cert que el percentatge d’ingressats és més alt donat que les persones trasplantades ,per seguretat, tenen un control més acurat. La taxa de supervivència és lleugerament inferior que la població en general. La SETH està treballant en un registre de persones trasplantades amb COVID-19 que faran públic en els propers dies, per veure el comportament, resultats i conclusions. Si que està clar que estar inmunodeprimit és un factor de risc major davant el coronavirus.
Com interactua els immunosupressors amb els possibles tractaments de la COVID-19?
Tots els tractaments que s’estan donant són totalment empírics, com el Kaletra (medicació per tractar l’HIV), com la medicació pel paludisme i d’altres, demostren que a dia d’avui no són eficaços per la malaltia, però si que interfereixen amb la immunosupressió. Tots ells augmenten considerablement els nivells de ciclosporina i tacrolimus (sobretot el Kaletra). D’aquí la importància de considerar de donar aquests tractaments a les persones trasplantades, i si és així requereixen d’un control molt estricte.
Els antivirals fan el mateix efecte a una persona trasplantada que a una no trasplantada?
Del que tenen coneixement, la eficàcia és molt similar.
Les persones que han tingut l’hepatitis C tenen més risc?
No, han de tenir la mateixa cura que una persona sana.
L’esperança de vida de persones amb immunosupressió contagiades és inferior a la resta de pacients?
És molt similar…La taxa de supervivència és lleugerament inferior que la població general
Creu necessari fer una analítica a les persones trasplantades per verificar si som portadors o no del COVID-19?( és possible que alguns ho hagin passat). Com és controla la nostra carga viral per si cal prendre mesures?
Necessari, sí. El problema és que tothom hauria de saber si està o ha estat infectat, començant per les persones amb més risc que són els professionals sanitaris, la gent gran i els immunodeprimits . Possible, no.. donada la dificultat de tenir tests suficients ja que la situació és la que és.
A causa d’una transfusió em van contagiar el virus de l’hepatitis C eliminant amb tractament d’interferon i Rivavirina. Ara soc un pacient cirròtic des de fa 11 anys. De moment no ha calgut el trasplantament. Aquest virus pot afectar-me el fetge? Tinc que tenir més cura que una persona sana?
La COVID-19 afecta molt poc al fetge. Pot passar que augmenti lleugerament les transaminases però no fins al punt de produir una descompensació. Per tant no afecta de manera seria als pacients amb malalties hepàtiques.
Si ens ingressen en un Hospital Comarcal es posen en contacte amb l’equip mèdic de la Unitat Hepàtica del nostre Hospital de referència?
Per norma general, sempre. Així està protocol·litzat en persones trasplantades, i per la experiència que tenen els hepatòlegs així és, per que reben moltes consultes des de l’Atenció Primària i des dels Hospitals.
Com a persones trasplantades, que tenim que fer si comencem a tenir símptomes o estem contagiats de la COVID-19?
Immediatament posar-se en contacte amb el seu hepatòleg per a la seva avaluació, per decidir si requereix ingrés o quedar-se en casa. En el cas que es decideixi que es quedi a casa, no només ha d’estar controlat pels serveis sanitaris habituals sinó també pel seu hepatòleg o metge de referència.
Que fer si tenim visites de control programades en aquest període?
Depèn del que indiqui el seu hepatòleg. S’estan fent les visites no presencials per telèfon, i si necessiten d’una analítica estem recomanant que es facin les extraccions en el seu centre de salut. Si requereixen altres tipus de proves complementàries i no són urgents, recomanem posposar-les.
Hem de procurar una visita, anticipada a les previstes, per com aquell que diu “fer una posta al dia” o és millor qualsevol altra acció?
No és necessari. Davant un problema o sospita consultar a l’hepatòleg però no cal fer cap altra acció. Fer les revisions previstes i programades.
Els trasplantats hepàtics en edat escolar (fins Batxillerat) que poden ser cridats a classe: Deuria tenir-se en compte la seva situació, amb l’objectiu de buscar una solució per no fer necessària la seva incorporació, si fos el cas?
La incorporació a l’escola es produirà quant la corba de nivell de contagi sigui molt baixa. Per tant, s’hauria d’incorporar com la resta d’escolars, sempre tenint en compte les mesures de seguretat que tots coneixem (mascareta i rentat de mans).
S’hauria de tenir en compte , individualment, en cas d’ordenar la reincorporació , una demora dels treballadors actius amb immunodepressió, al no estar en les mateixes condicions que els no afectats?
Amb la taxa actual de contagi que encara està alta, no deurien anar a treballar. Haurien d’anar a treballar en el moment que s’obri el confinament, quan les persones puguin sortir al carrer. No hem d’oblidar que son persones amb major factor de risc.
Quines són les mascaretes més efectives? Les FFP3? Podrem sortir amb mascaretes normals de llençar?
Està clar que serà obligatori portar mascaretes, i ha estat el tema més polèmic. Comenta que portar mascareta en el cotxe quan vas sol és absurd. La funció de la mascareta es no contagiar a la persona que tens a prop. Segons estudis, al tossir el virus pot arribar als 2 metres, amb la respiració 30 cms i amb l’esternut fins a 6 metres (d’aquí la importància d’esternudar en el colze). No cal obsessionar-se amb el tema de la mascareta, tot i que si és recomanable el seu ús, tant per no ésser contagiat com per no contagiar. No oblidar la importància de la distància i el rentat de mans. Però si és recomanable el seu ús.
Està demostrat que la mascareta quirúrgica normal i la FFP2 tenen uns resultats molts similars. En un estudi fet amb el virus de la grip, el personal sanitari amb mascareta quirúrgica es va infectat el 8%, i amb mascareta FFP2 el 7%. Per tant és molt similar….
Portar la mascareta dona sensació de seguretat i fa baixar la guàrdia però és molt important, torna a incidir, el rentat de mans (encara que sigui amb sabó simplement).
Quan arribi la tardor l’arribada de la COVID-19 afectarà a la vacunació de la grip i de la pneumocòccica?
No afecta. Caldrà vacunar-se com cada any com a persones amb factor de risc, com són les persones trasplantades (sempre que no hagi cap malaltia que ho desaconselli)
Seria aconsellable , prèvia una consulta mèdica per aquells pacients que ho requereixin, una ajuda d’un professional (psicòleg, psiquiatra) per gestionar la tornada a la normalitat, que pot ser llarga?
Aquesta pandèmia ens afecta a tots. Els problemes de salut, econòmics i de confinament tant de temps, comporta problemes psicològics. Si la pregunta és si a nivell institucional hi haurà una ajuda psicològica com a persones trasplantades, la resposta és no , igual que a la resta de població en general. Qui ho necessiti tindrà que demanar aquest tipus d’ajuda.
Pel fet de ser pacients crònics, tenim accés a tests o material com les mascaretes amb prioritat sobre la resta de la població? En cas afirmatiu, com es tindria que gestionar?
No existeix cap tipus de prioritat en aquest aspecte. El problema és que hagi existències d’aquest material però per a tothom.
Per poder fer vida normal en l’exterior, tindrem que esperar a que existeixi la vacuna?
No. Cal adoptar les mesures de seguretat que tots coneixem..
Per últim, ha comentat la disminució del números de trasplantaments en aquest període. Recorda que per fer trasplantaments cal tenir en compte la gravetat del pacient i la disponibilitat de les UCIS. I és el que és més important, ha baixat molt els números de donants. Per tant només s’estan trasplantats urgències 0 o pacients que estiguin en perill.
Josep M Martínez
