Testimoni: Trasplantament i ioga.

L’1 de juliol del 2020 vaig ser trasplantada del fetge. Sento immensa gratitud cap al donant i per totes aquelles persones que fan possible aquestes operacions. La meva gratitud, doncs, per endavant.

També agraeixo cada dia ser practicant de ioga. La filosofia implícita en aquesta disciplina ha estat vital per a la meva persona en els moments més significatius i en aquesta aventura actual, en la qual estic submergida, està sent cada dia més rellevant. Aportant-me sempre just el que necessito.

Vaig començar a practicar ioga de manera casual l’any 2006. Va ser tot un descobriment. Sempre m’havia agradat l’esport, i sempre he sentit la necessitat de practicar-lo amb la idea de fons que “és bo per a la salut”. Amb el ioga va ser diferent. Em va aportar des del primer moment CONSCIÈNCIA. Cada gest, cada postura, cada respiració, cada seqüència d’exercicis m’aportaven relaxació, concentració i PRESÈNCIA. Coneixement de les meves necessitats, coneixement de les meves mancances i de tot allò que no necessitava. Un abans i un després en la meva vida. Tot l’estudiat, tot l’après, tot l’integrat ha tingut una rellevància grandiosa quan més ho he necessitat, i en aquests moments, és clar, un dels més grans que m’ha tocat viure no podia ser d’una altra manera.

Quan em van comunicar que el trasplantament era imminent, després del xoc inicial, vaig decidir posar fill a l’agulla. Quins recursos estaven en el meu poder per a gestionar aquesta gran aventura? Hi ha un PRE, un DURANT i un POST. Quan ho vaig pensar d’aquesta manera, ho vaig veure tot molt gran i sincerament se’m va fer una muntanya. En canvi quan vaig decidir centrar-me en el PRE, tot va semblar més fàcil. Com a receptora, havia d’aconseguir el millor estat físic i psíquic per a estar preparada quan arribés el dia. I així ho vaig fer. Ocupar-me en estar millor i no preocupar-me, aquesta va ser la meva màxima. Pràctica de ioga diària, que implica part física i mental, i caminar… continuar caminant, a bon ritme, cada dia sentir-me més forta físicament i mentalment. És una operació molt gran, per la qual han passat milers de persones i aviat, jo entraria a formar part d’aquest grup de persones que l’han superat.

Cada cas és únic, i el que aquí exposo és la meva experiència.

Va arribar el moment, i la tranquil·litat i l’agraïment d’estar on estava, a l’Hospital Clínic, amb tot l’equip, totes les explicacions, seguiments realitzats i la meva preparació fins al moment, m’ajudaven a sentir l’èxit del trasplantament. M’havien avisat que podia passar, que et truquin, que passis unes hores, i que finalment et comuniquin que no pot realitzar-se el trasplantament per motius diversos. I en la primera trucada així va passar. Em vaig sentir AGRAÏDA, ho vaig viure com un assaig, i com una experiència. A la setmana següent, mateix dia de la setmana, gairebé mateixa hora, em van tornar a trucar, i cap a l’Hospital Clínic novament. Es van donar totes les condicions favorables i aquesta vegada tot va ser perfecte.

En plena pandèmia, i tot el que això comporta, vaig passar 8 nits a l’Hospital Clínic. Em trobava en l’etapa DURANT, i en la qual poc es pot fer físicament, però si molt mentalment. De nou la filosofia del ioga fent-me arribar la seva saviesa. Tècniques de relaxació i respiracions conscients, lentes i profundes, em van aportar just el que necessitava.

Una vegada a casa, vaig sentir que podia començar a realitzar certs moviments d’articulacions, sense esforç i des de la comoditat, eliminant rigideses i activant la circulació. Són seqüències que duren entre 10 i 15 minuts, molt indicades en aquelles patologies en les quals no són aconsellables els exercicis vigorosos. Consciència del moviment físic, de la interacció entre els diferents components del cos; ossos, articulacions, lligaments, músculs, etc. Des de la simplicitat i amb consciència dels pensaments que sorgeixen en la ment. Aquest mètode de pràctica indueix tranquil·litat, equilibri i focus, manifestant-se harmonia en el cos físic, aportant consciència i integració de la respiració, sincronitzant-la amb el moviment. Els moviments es fan més lents, les ones cerebrals desacceleren, millorant la relaxació i l’atenció, harmonitzant i revitalitzant el cos i millorant el funcionament dels òrgans interns. Tot exercici de ioga, després d’una cirurgia ha d’estar supervisat per un professor/a de ioga, en el meu cas la meva formació m’ho permetia, prèvia consulta amb el facultatiu/a corresponent. Durant la meva estada a l’Hospital Clínic, vaig tenir l’oportunitat de comentar la meva planificació d’exercicis amb la fisioterapeuta, a la qual també estic immensament agraïda.

A la setmana d’estar a casa, etapa POST, vaig començar a passejar, recorreguts curts que s’anaven allargant cada dia, i així fent cada dia una mica més, passant per les diferents fases que comporta la medicació i el propi del procés. Cada dia faig una mica més en la pràctica de ioga. Permetent-me alguna cosa que el ioga m’ha ensenyat. Adaptar-me a les meves circumstàncies en tot moment. Per això, encara que cada dia no pugui fer la meva pràctica física, sento que estic fent una mica més (encara que només sigui mentalment) cada dia que passa, acceptant el meu moment actual, i les limitacions pròpies del procés. Acceptació i adaptació. Tot això em porta a un estat anímic que no sempre és el que m’agradaria, però sí que és el que toca viure.

Escric aquest text, després d’un parell de setmanes en les quals m’he sentit més vulnerable físicament i tant la meva pràctica de ioga i les meves caminades de marxa nòrdica (vaig incorporar el pals per caminar als dos mesos de l’operació, fent més completes les caminades) han estat mínimes, i fins i tot sentint-ho així, he pogut experimentar que sempre puc fer alguna cosa, encara que sigui mínim per a sentir-me millor. Per tot això la meva immensa gratitud als meus mestres de ioga, per transmetre’m aquesta ciència de la vida, dissenyada per a ser incorporada a la vida diària, on es treballen els aspectes de la persona, físic, vital, mental, emocional, psíquic i espiritual. GRÀCIES!