Els problemes de salut mental són malauradament molt habituals en aquesta societat i en aquest món en què estem vivint. Arran de la COVID-19, la pandèmia que estem sofrint, aquests problemes s’han agreujat moltíssim per circumstàncies diferents, però unes de les més habituals són la mateixa preocupació en si que provoca el virus i sobretot la soledat amb què molta gent ha de patir-la.
Aquesta situació i aquesta sensació no es solucionen sovint amb placebos mèdics. La comunicació, les relacions socials, la família, els amics són els que ajuden. Aquesta malaltia et deixa tan “penjat” que no pots, si la tens, relacionar-te ni tan sols amb els teus familiars, amics i companys.
Més enllà del telèfon tenim la sort avui en dia de comptar amb les eines digitals i les xarxes socials que ens permeten relacionar-nos i ajudar-nos en línia amb correus electrònics, les “newletters”, les videoconferències, les pàgines web; totes elles acostumen a ser didàctiques i aporten plaer i seguretat. Malauradament no estan a l’abast de tothom, ja sigui per l’edat avançada o per una mala situació econòmica. És una llàstima la bretxa digital que hi ha perquè la gent gran, que és la que acostuma a patir més la soledat, sovint no pot fruir d’aquests avantatges que les xarxes socials ens permeten i ens ofereixen.
