A Catalunya, la majoria dels trasplantaments es realitzen a partir d’òrgans procedents d’un donant cadàver, però en determinades circumstàncies es pot obtenir un òrgan (un ronyó) o una part d’un òrgan regenerable (part del fetge), a partir d’un donant viu, sempre que aquest fet no representi posar en perill la seva vida.
Alguns trasplantaments de teixits també poden procedir de donant viu, com la membrana amniòtica i els cultius cel·lulars, i el trasplantament de cèl·lules progenitores de l’hemopoesi (també conegudes com a cèl·lules mare de la sang).
Si bé es pot distingir entre trasplantaments autogènics (o auto-trasplantaments, en els que donant i receptor son la mateixa persona) i trasplantaments al·logènics, en els que una persona sana dona un òrgan, un teixit o unes cèl·lules a un pacient, el concepte donació únicament s’aplica a la realitzada entre dues persones per fer un trasplantament al·logènic.
Els teixits que poden procedir de donant viu són:
- La medul·la òssia.
- La sang perifèrica.
- La sang de cordó umbilical.
- La membrana amniòtica.
- El teixit ovàric i el semen per a ús autogènic per al mateix donant.
- Les paratiroides.
- Les calotes cranials.
