Els resultats d’una revisió sistemàtica i una metanàlisi van revelar la prevalença global de la malaltia del fetge gras en pacients amb diabetis tipus 2, que oscil·la entre aproximadament el 55% per a la malaltia del fetge gras no alcohòlic i el 37% per a l’esteatohepatitis no alcohòlica, afectada específicament per regió i edat.
“La nostra metanàlisi proporciona evidència que la prevalença de NAFLD i NASH en pacients amb diabetis tipus 2 és molt alta”, van escriure el doctor Zobair M. Younossi, president del Departament de Medicina del Centre Mèdic Inova Fairfax, (Fairfax, Virgínia), i els seus col·legues. “A més a més, una proporció significativa d’aquests pacients tenen fibrosi avançada subjacent i experimenten taxes més altes de resultats adversos, com per totes les causes, malaltia cardiovascular o mortalitat específica del fetge. En aquest context, la diabetis tipus 2 no només alimenta l’epidèmia de NAFLD sinó que també promou la progressió dels resultats adversos”.
Younossi i els seus col·legues van analitzar 80 estudis de tot el món publicats entre el 2003 i el 2018. Dels 49.149 pacients inclosos en els estudis, la presència mundial estimada de NAFLD entre pacients amb diabetis tipus 2 va ser de 55,48% (IC 95%, 47,26-63,67).
Per regions, la prevalença va variar de 51,77% als Estats Units, 56,83% en Amèrica Llatina, 67,97% a Europa, 52,04% a Àsia oriental, 57,87% a Àsia meridional, 67,29% a Àsia occidental i 30,39% a Àfrica. Basat en la prevalença global del 8,5% de la diabetis tipus 2, la prevalença prevista de diabetis concorrent tipus 2 i NAFLD va ser de 47,16 per cada 1.000 habitants de la població mundial.
Els investigadors van senyalar que si bé les taxes de prevalença més baixes es van informar des d’Àfrica, “aquestes taxes per a la prevalença de NAFLD són gairebé el doble de les taxes de prevalença que s’havien informat prèviament per a la població general de les mateixes regions”.
La regió geogràfica (P <0,001) i l’edat mitjana (P = 0,033) es van correlacionar amb la prevalença de NAFLD amb 63,9% d’heterogeneïtat, segons una anàlisi multivariada.
Younossi i els seus col·legues també van trobar que la prevalença global de NASH entre pacients amb diabetis tipus 3 va ser del 37,33% (IC 95%, 24,7-50,02) i la prevalença global de fibrosi avançada va ser del 4,8% (IC 95%, 0-17,46).
Els investigadors van senyalar que segueix havent-t’hi una manca d’estudis ben realitzats per avaluar la prevalença i la naturalesa de la progressió de NAFLD i NASH en pacients amb diabetis tipus 2 i que els estudis futurs es realitzaran de manera prospectiva amb definicions d’estudi curosament definides i validades amb resultats.
“A més, ha d’haver-hi una estreta col·laboració amb experts en diabetis”, van escriure. “De fet, serà només a través d’aquestes col·laboracions entre atenció primària, hepatologia i diabetòlegs que puguin tenir una millor comprensió de la càrrega epidemiològica i clínica de NAFLD i NASH en la població diabètica”.
Font: healio.com
Referència: Younossi ZM, et al. J Hepatol. 2019;doi:10.1016/j.jhep.2019.06.021.
Notícia traduïda per l’AMTHC
