La directora de l’Organització Nacional de Trasplantaments (ONT), Beatriz Domínguez-Gil, va advertir que, si no s’adeqüen els recursos humans i materials, el sistema “quebrarà”. De fet, “la fallida ja es comença a notar a molts nivells”.
Una advertència que la responsable de l’ONT va llançar coincidint amb el Dia Mundial del Trasplantament, durant la seva intervenció en el Fòrum Salut, en el qual va ser presentada pel seu antecessor en el càrrec, el doctor Rafael Matesanz.
La crisi va afectar al sistema amb retallades de personal, de llits d’UCI i d’hospital i amb una reducció del 20% del programa de subvencions de l’ONT, “situació que encara persisteix”.
No obstant, el sistema “va sortir reforçat”, gràcies al compromís dels professionals “i de tenir-lo excessivament tensionat”.
Domínguez-Gil creu que, “si volem preservar el que tenim, ha arribat el moment de reflexionar sobre el que necessitem”, una reflexió que, en la seva opinió, ha de venir de la mà de l’administració a nivell nacional, autonòmic i hospitalari.
Un altre dels reptes de la sostenibilitat és la retenció de talent professional, en un àmbit que “ha perdut el ‘glamur’ de temps passats”.
“Els hi podria donar noms i cognoms de grans professionals del sistema que s’han fugat a la sanitat privada o a l’estranger, alguns dels quals volen venir i no troben la forma de fer-ho”, ha indicat.
A més, diversos equips de trasplantament estan ja tenint problemes pel relleu generacional, pel que “necessitem buscar la forma d’atreure talent”. En la seva opinió, “apostar per la investigació en aquest àmbit pot ajudar molt”.
I és que, segons ha va lamentar, “no pot ser que siguem el primer país del món en trasplantaments i no liderem grans projectes d’investigació en aquest àmbit. S’han de fer molts trasplantaments però s’han de fer bé”.
Això requereix una aposta “sense reticència alguna” pel I+D+I en trasplantaments en àrees com la tolerància immunològica (trasplantament sense immunosupressió) i la preservació d’òrgans que a Espanya són de persones grans o de donació en asistòlia, així com en la prevenció del rebuig crònic, principal motiu de pèrdua d’empelts.
Potenciar la investigació, va considerar, també exigeix impulsar la construcció de registres d’informació sofisticats, que permetin aplicar el “big data” al trasplantament, per a, per exemple, millorar l’assignació dels òrgans escollint al pacient que millor se’n beneficiarà. “A això hem de caminar”.
Un altre repte, segons Domínguez-Gil, és preservar la credibilitat del sistema de trasplantaments, que ha costat “molt esforç” aconseguir.
Al respecte, va denunciar que amb certa periodicitat sorgeixen el que el doctor Matesanz anomenava “franctiradors”. “Els tenim nacionals i estrangers, de tots els colors, però els pitjors són els nacionals”. Aquests, va dir, segueixen una estratègia de desgast per degoteig i pretenen mirar la confiança de la ciutadania, pel que ha demanat no perdre de vista aquesta amenaça.
Amb motiu del Dia Nacional del Trasplantament, com és habitual tots els anys, associacions de pacients trasplantats van agrair el gest de la societat que dona òrgans i als professonals sanitaris que els han ajudat a seguir amb vida.
A més, van reconèixer que els pacients espanyols es troben en una situació de privilegi si es comparen amb altres països del món, ja que són els que tenen més possibilitats de rebre un trasplantament si ho necessiten.
Així ho demostren les xifres any rere any. A data de 15 març, les donacions van augmentar un 11% i els trasplantaments un 10%, va avançat la responsable de l’ONT, que va aventurar que de seguir a aquest ritme podria acabar l’any amb un increment d’un punt en la taxa de donacions, que el 2018 es va situar en 48 donants per milió d’habitants.
Font: lavanguardia.com
Notícia traduïda per l’AMTHC
