Les comorbiditats més habituals en els pacients diabètics són les relacionades amb la síndrome metabòlica; diabetis, hipertensió, obesitat i fetge gras. Tenint en compte que un dels paràmetres més difícils de modificar són els hàbits de vida, sobretot alimentació i exercici, el control d’aquests pacients queda en mans de la bona adherència al tractament, ja que el pacient és reticent als canvis mencionats.
També s’ha de tenir en compte que l’edat i el sexe són factors que determinen la major aparició de dislipèmia. Segons les guies, en la població general, els homes a partir dels 40 anys i les dones a partir dels 50 o a l’inici de la menopausa poden començar a desenvolupar alteracions dels seus perfils lipídics.
Risc en conjunt
Per això, és important conscienciar al pacient dislipèmic de la importància de fixar-se no només en els lípids, sinó en la resta de patologies. En aquests pacients, degut a l’alt risc cardiovascular, és necessari que els objectius en el control de lípids és estar per sota de la resta de població, amb un LDL per sota de 70 en pacient amb diabetis o prevenció secundària i menor a 100 en prevenció primària.
Pel bon control de tots els paràmetres del pacient amb dislipèmia, és important l’adherència al tractament, el que implica emprar, en la mesura que la farmacologia el ho permeti, les combinacions que aconseguiran un millor control per evitar events cardiovasculars. Sempre que es pugui es pot optar per la combinació per assolir l’objectiu marcat tant en els pacients que no han tingut cap event cardiovascular com en prevenció secundària.
Així, l’inici pel control de lípids són sempre les estatines, primer simvastatina quan és insuficient es passa a atorvastatina i quan els objectius han der ser molt ambiciosos o bé no s’aconsegueixen s’opta per rosuvastatina i ezetimiba. En els casos en què el pacient requereixi tractament pels triglicèrids el fenobrinat és el tractament d’elecció. Tenint en compte que aquests pacients ja prenen altres fàrmacs per a les seves diverses patologies, antidiabètics orals, anticoagulants, antipertensius són sempre d’interès les combinacions.
Pautes no farmacològiques
A l’hora de comentar els tractaments no farmacològics, s’ha de mencionar els canvis en l’estil de vida, on la dieta mediterrània és un pilar clau. Una alimentació adequada és important en el tractament de la hipercolesterolèmia i en la prevenció de l’aterosclerosi. Els estudis recomanen aportament de greix total d’un 30 a 35%, amb menys del 10% d’aportament en greix saturat i fins a un 20% d’aportament en greix monoinsaturat. S’han de reemplaçar els greixos saturats i trans per greixos mono i poliinsaturats, amb un increment del consum de greixos omega 3 de peix i/o de fonts vegetals com nous. També s’ha de recomanar una dieta alta en fruites, verdures, gra sencer i evitar aliments amb índex glucèmic alt.
En relació a l’activitat física moderada, les recomanacions es fixen en 30 minuts al dia per mantenir un pes adequat (IMC < 25) i reduir l’obesitat abdominal.
S’ha de prescindir del tabac, donat que accelera el ritme del cor, augmenta la pressió arterial i contribueix al desenvolupament de l’aterosclerosi amb el conseqüent risc d’infart, trombosi cerebral i mala circulació. També s’ha d’evitar el consum excessiu d’alcohol; una copa de vi tint als àpats pot tenir un efecte protector en algunes persones, ja que a més conté antioxidants.
Així mateix, la monacolina K de l’arròs de llevat vermell que ha demostrat evidència A en el control dels nivells de colesterol. Està disponible en el mercat en diversos productes.
Per a l’elaboració d’aquest article s’ha comptat amb la col·laboració dels doctors especialistes en Medicina de Família Esther Juanola Torrent, José María Fandos Olona, Ovidiu loan Nicsa i José Miguel Stefanoni David, de Barcelona; Eduardo Mill Ferreyra, Luz Daneyi Bernal Beltran, Anna Franch Molas i Joan Enric Jane Casas, de Girona, i Montserrat Ribas Duch, Rosario Soto Oliver, Ángel Ayala González i Daniel Martínez Laguna, de Barcelona.
Font: elmedicointeractivo.com
Notícia traduïda per l’AMTHC
