Augmenta el nombre de donacions en asistòlia al nostre país, que porta gairebé tres dècades sent líder en donació i trasplantaments a nivell mundial.
Espanya porta 27 anys sent líder en donació i trasplantament d’òrgans. El model espanyol va permetre l’any passat superar per primer cop les 5.000 intervencions i aconseguir els 48 donants per milió de població (p.m.p.), la taxa de donants més alta del món, i que situa al nostre país per sobre dels EUA, amb una taxa de 31,7 donants.
Segons dades de l’Organització Nacional de Trasplantaments (ONT), la donació després de la mort encefàlica (cessament complet de l’activitat cerebral) és la més habitual al nostre país. Tanmateix, una de cada tres donacions ja és en asistòlia, és a dir, que procedeix de donants amb aturada cardiorespiratòria. El 2018 es van registrar 629 donacions d’aquest tipus, la xifra més alta fins a la data.
La donació en asistòlia és menys comú perquè suposa un complex procés clínic i organitzatiu, ja que la qualitat dels òrgans extrets dependrà de la rapidesa amb la qual s’actuï des del cessament de la funció cardíaca i circulatòria. Amb aquest tipus de donant “el temps per efectuar el procés de donació és molt més limitat. Quan el cor s’atura i deixa de bombejar sang, l’oxigen no arriba igual a la resta d’òrgans, el que redueix de forma important la capacitat de supervivència dels òrgans trasplantats”, explica Juan González Maestre, cap de la Unitat de Cures Intensives de l’Hospital Quirónsalud Infanta Luisa, a Sevilla.
Recentment, aquest centre i l’Hospital Universitari Virgen del Rocío, a Sevilla, han treballat conjuntament en una donació en asistòlia, duta a terme en el citat centre privat i que ha permès la realització de dos trasplantaments renals, dos de còrnies i la disponibilitat de teixits osteotendinosos , que beneficiaran a altres tants pacients. Es tracta de la segona intervenció d’aquest tipus que es realitza a l’Hospital Quirónsalud Infanta Luisa en els últims dos anys i que mostra el creixement d’aquest tipus de donació d’Andalusia.
La comunitat autònoma “té unes taxes de donació molt altes i una negació per part dels familiars molt baixa”, senyala el doctor González. De fet, la taxa de donants és de 52,5 p.m.p. (per sobre de la mitjana espanyola i superant els objectius marcats per l’ONT), situant a Andalusia entre les regions al capdavant d’Espanya. D’altra banda, l’any passar no es va registrar cap negativa a la donació en asistòlia controlada en la comunitat.
En total, les donacions en asistòlia i després de la mort encefàlica han permès assolir en els primers cinc mesos del 2019 la xifra de 224 donacions d’òrgans i teixits a Andalusia (181 en asistòlia). Per mantenir els bons resultats, González aposta per “seguir en la línia de treball que estem fent, perquè dóna els seus fruits des de fa molts anys i, en segon lloc, fer una campanya d’informació per a tota la població explicant el que suposa un procés com aquest en termes de solidaritat”.
Una aliança públic-privada per augmentar el nombre de trasplantaments
Malgrat a les xifres històriques quant al nombre de donants i trasplantaments (rècord de 5.314 intervencions realitzades el 2018), un dels aspectes a millorar són els temps d’espera i això “només ho podem fer augmentant el nombre de donacions”, argumenta el facultatiu. En aquest aspecte, la participació dels hospitals privats en els processos de donació “s’estima que podria incrementar l’activitat al voltant d’un 5% o 10%, que representaria entre 100 i 200 donants que podrien significar entre 200 i 400 trasplantaments anuals addicionals”.
Precisament un altre centre del grup Quirónsalud, l’Hospital Quirónsalud Sagrado Corazón (al costat de l’Hospital Universitari Virgen del Rocío) va assistir el 2016 a la primera donació en asistòlia efectuada en un centre privat a Espanya. Aquesta intervenció es va convertir en un dels primers passos en la col·laboració entre la sanitat pública i privada en matèria de donació i trasplantaments. Una relació que s’ha concretat fa uns mesos amb la signatura d’un conveni entre l’Organització Nacional de Trasplantaments i l’Aliança de la Sanitat Privada Espanyola (ASPE) per regular la participació del sector privat en el sistema de donació i trasplantaments. L’objectiu és facilitar la realització d’aquestes intervencions en els centres privats però sempre amb la cooperació dels hospitals públics.
“El que es pretén per tots els mitjans és crear un equip públic i privat, perquè les tècniques de donació són molt complexes i necessiten de la participació de molts professionals”, explica González. La sanitat pública té una àmplia experiència (més de tres dècades) sobre el procés de donació i extracció, però “la suma de professionals és l’única forma de donar unes garanties de qualitat”.
El sistema espanyol de donació i trasplantaments s’ha convertit en un model a seguir per altres països. “Els dispositius nacionals tenen una formació molt sòlida, amb un desenvolupament organitzatiu, legislatiu i de qualitat increïble”, afirma el doctor. Això ha permès que les taxes d’efectivitat de les donacions s’hagi mantingut a l’alça des del 2009 i que en l’actualitat sigui del 86%.
“Crec que el ciutadà ha d’estar molt orgullós d’aquest model clínic i solidari”, conclou González, “que ha servit no només per salvar vides sinó per ajudar a moltes persones que actualment tenen una qualitat de vida limitada i l’única possibilitat de millorar-la és el trasplantament”.
Font: elespanol.com
Notícia traduïda per l’AMTHC
