Utilitzar estructures artificials en combinació amb cèl·lules mare bioartificials trasplantables, capaces de restituir completament la funció dels òrgans irreversiblement danyats, el que constitueix el “futur” dels trasplantaments, segons el director de la Clínica MARGen de Granada, Jan Tesarik.
En un article publicat a la revista American Journal of Biomedical Science & Research, el doctor Tesarik explica que la combinació de cèl·lules mare rejovenides del propi pacient amb les tècniques d’impressió 3D “permetrà crear òrgans bioartificials per substituir altres defectuosos”. “A més de la seva viabilitat a curt termini, aquesta opció elimina els problemes i contradiccions de caràcter ètic i jurídic derivats de la ‘humanització’ d’òrgans d’origen animal o la formació de quimeres entre humans i animals”, assegura.
Tesarik defensa que combinar els nous avenços en impressió 3D amb les tècniques de rejoveniment de les cèl·lules mare, procedents de persones majors, “podrà portar a la formació d’òrgans bioartificials clínicament eficaços en un temps relativament curt”. “Segurament abans que altres tècniques recentment suggerides per a la mateixa finalitat, com la ‘humanització’ d’òrgans d’origen animal o la formació de quimeres entre humans i animals, tècnicament menys avançades i carregades de problemes i contradiccions de caràcter ètic i jurídic”, reivindica.
Tesarik detalla que la tecnologia emprada per a la fabricació d’òrgans bioartificials, capaços d’assumir una funció normal d’un òrgan natural després de ser trasplantats als pacients, combina dos tipus de tècniques complementàries: la enginyeria per crear l’estructura del futur òrgan i l’ús de cèl·lules vives derivades del mateix pacient. “Ambdós components són ajustats junts, de manera que la seva unió resulti en la formació d’un òrgan el més semblant al seu homòleg natural des del punt de vista anatòmic i funcional”, comenta.
Per exemple, senyala que la fabricació d’un cor bioartificial necessita una estructura tridimensional, fabricada en una impressora 3D, fins els coneixement de la bioestructura del cor natural. Aquesta estructura buida seria després repoblada amb les cèl·lules mare del mateix pacient, de manera esglaonada. En cada esglaó, l’estructura seria aprovisionada amb una quantitat adequada de cèl·lules mare i exposada a l’acció d’hormones i factors de creixement específics, capaços de dirigir una diferenciació de les cèl·lules mare prèviament introduïdes cap a un tipus desitjat de cèl·lules diferenciades.
Un cop acabat aquest procés, l’òrgan naixent rebria una altra dosi de cèl·lules mare i seria tractat amb altres tipus de factors per formar un altre tipus de cèl·lules de cor. I això a continuació, fins obtenir un òrgan funcional i capaç de reaccionar a diferents condicions externes (híper o hipotensió, estrès, esforç físic, etc.) de la mateixa manera que el cor natural. “De la mateixa manera, es podrà fabricar altres tipus d’òrgans, com el fetge, els ronyons, el pàncrees, els pulmons o l’ovari”, indica.
“Des de fa molts anys, els metges estan buscant mètodes eficaços per salvar vida de pacients amb una fallida irreparable d’un òrgan vital. La utilització d’òrgans de donants és possible, però no suficient. Sempre hi haurà més pacients necessitats que òrgans donats biocompatibles disponibles. A més, sempre existirà un risc de rebuig immune d’un òrgan procedent d’un altre individu. La idea de recórrer a les cèl·lules mare, procedents del mateix pacient, en combinació amb una estructura tridimensional fabricada, utilitzant un dibuix tècnic imitant fins el més mínim detall l’estructura de l’òrgan natural, serà probablement la resposta més eficaç a aquest repte”, conclou.
Font: infosalus.com
Notícia traduïda per l’AMTHC
