Per assegurar que la voluntat del donant es compleix, es recomana que es realitzi el Document de Voluntats Anticipades (DVA), també denominat testament vital.
A Espanya es registren 48 donants per cada milió d’habitants i es realitzen 15 trasplantaments i 6 donacions diàries.
El primer pas per ser donant d’òrgans és sol·licitar la targeta de donant. La targeta no té valor legal, sinó únicament testimonial. Això vol dir que, en el moment de morir, la família del possible donant serà l’encarregada de signar el consentiment per procedir a l’extracció. Per això, els experts aconsellen que en vida manifestem el nostre desig amb respecte a la donació d’òrgans.
A més, per assegurar que la voluntat del donant es compleix, es recomana que es realitzi el Document de Voluntats Anticipades (DVA), també denominat testament vital. És un document dirigit al metge responsable, en el qual una persona major d’edat, amb capacitat suficient i de manera lliure, expressa les instruccions a tenir en compte quan es trobi en una situació en la qual les circumstàncies no li permetin expressar personalment la seva voluntat sobre les cures i el tractament de la seva salut o, un cop arribada la mort, sobre el destí del seu cos o dels òrgans del mateix.
Interlocutor vàlid
El DVA també serveix per designar un representant que actuï com interlocutor vàlid amb el metge o l’equip sanitari, en el cas que no pugui expressar la seva voluntat per ella mateixa.
Aquest document s’ha de formalitzar a través de notari, o davant de tres testimonis. Amb la finalitat que el testament vital sigui eficaç i desplegui els seus efectes davant de tercers, ha de registrar-se oportunament davant del Registre d’Instruccions Prèvies corresponent a cada Comunitat Autònoma. D’aquesta manera es passa a la història clínica per facilitar el coneixement del mateix per part dels fetges i per fer efectives també modificacions o revocacions del mateix.
Cada Comunitat Autònoma té la seva pròpia llei de cures pal·liatives que tracta de garantir l’opció dels pacients a morir sense dolor. D’aquesta manera, el document queda incorporat a la història clínica compartida dels pacients i també pot ser visualitzat en el conjunt d’Espanya.
A la Llei 30/1979 del 27 d’octubre, s’estableix que la donació ha de ser gratuïta, voluntària i sense ànim de lucre, de manera que no és lícit obtenir compensació econòmica, ni de cap altre tipus.
A més, la llei garanteix l’altruisme en la donació: ningú pot donar, ni rebre un trasplantament, amb altres intencions o mitjans que no siguin la solidaritat altruista. La major compensació és la satisfacció de saber que es té la possibilitat d’ajudar a altres persones.
Actualment es contempla l’obtenció d’òrgans viables per a trasplantament bé per morir en situació de mort cerebral, bé en situació de mort per aturada cardíaca, o bé per donació en vida. Per tant, no totes les persones que tenen intenció de ser donant poden arribar a ser-ho i acollir-se a aquesta possibilitat.
Testament vital
Existeixen tres formes de realitzar un testament vital, que varien parcialment en algunes comunitats: davant de tres testimonis, dels quals dos no podran ser familiars directes; davant de notari o davant del personal del registre de la Comunitat Autònoma corresponent.
El testament vital pot modificar-se o revocar-se de la mateixa manera en què es va realitzar, cuidant igualment de la seva inscripció, amb l’objectiu que sigui conegut per tots els implicats en el seu compliment en el seu moment.
Font: confilegal.com
Notícia traduïda per l’AMTHC
