El mecanisme inflamatori pot generar esteatohepatitis no alcohòlica sense necessitat de diabetis o obesitat.

Els pacients amb malalties inflamatòries immunomediades tenen el doble de probabilitat de patir malaltia hepàtica per dipòsit greix que la població general, segons els últims estudis, que es donaran a conèixer en el LXXVIII Congrés de la Societat Espanyola de Patologia Digestiva (SEPD).

La relació entre esteatohepatitis no alcohòlica i malalties inflamatòries immunomediades es troba en estudi. En pacients amb malalties immunomediades existeix una forta associació amb l’obesitat i la diabetis o resistència a la insulina, que són factors de risc coneguts fins el moment pel desenvolupament d’esteatohepatitis.

D’altres factors per a l’esteatohepatitis

En l’actualitat s’ha vist que la prevalença augmentada dels pacients amb aquesta afecció pot ser independent a l’obesitat o la diabetis i s’estudia l’existència d’altres factors, com la inflamació, com a possible causa que podria explicar el desenvolupament d’esteatohepatitis no alcohòlica.

Aparentment, el mecanisme inflamatori pot generar esteatohepatitis en aquests pacients sense necessitat de presentar diabetis o obesitat.

La prevalença de l’esteatosi o fetge gras és alta, ja que una de cada quatre persones en el món occidental pateix d’això i el 20% dels pacients amb fetge gras pateixen o patiran esteatohepatitis no alcohòlica.

Risc de patir malaltia avançada

María Teresa Arias Loste, membre de la SEPD, explica que “signes co la diabetis, mals hàbits alimentaris o proves analítiques que revelen una alteració, una ecografia amb un fetge més gran o brillant, entre altres dades, són fonamentals per poder derivar a l’especialista d’Aparell Digestiu”.

Actualment, “som capaços de diagnosticar als pacients en risc de patir una malaltia avançada secundària a esteatohepatitis no alcohòlica amb una ecografia i un FibroScan, tot i que en molts casos segueix sent precisa una biòpsia confirmatòria”.

Els factors que predisposen a patir aquesta malaltia són els hàbits de vida inadequats com el sedentarisme, l’abandonament en el nostre medi de la dieta mediterrània o el consum de productes ultraprocessats, entre d’altres.

Hàbits de vida saludables

Per això, la recomanació és sempre el foment d’hàbits de vida saludables, com seguir una dieta equilibrada i realitzar exercici físic, donat que no existeixen pautes de tractament farmacològic específic per aquests pacients.

“En pacient amb fetge gras sense inflamació l’objectiu que es sol recomanar és la reducció de pes en un 5% i, en el cas d’aquells que a més presenten inflamació (esteatohepatitis no alcohòlica), la recomanació és una baixada d’un 10% del pes”, apunta Arias Loste

Les malalties inflamatòries immunomediades tenen una causa desconeguda, en la qual juguen un paper tant la predisposició genètica com una alteració del sistema immune, que desencadena una resposta inflamatòria exacerbada i que pot afectar a diversos òrgans, el que determina els diferents tipus de malaltia immunomediada.

Investigació sobre immunomediades i fetge gras

A Espanya, aquestes patologies afecten a 2,5 milions de persones, sent les de més prevalença i major impacte social la malaltia de Crohn, colitis ulcerosa, artritis reumatoïde, artritis psoriásica, espondilitis anquilosant, hidrosadenitis, sarcoïdosi i uveïtis no infecciosa.

Des de l’Hospital Universitari Marqués de Valdecilla, a Santander, s’està duent a terme una investigació finançada per l’Institut de Salut Carlos III per estudiar les característiques de la malaltia hepàtica per dipòsit de greix en la població amb diagnòstic de patologia inflamatòria immunomediada.

La durada estimada d’aquest estudi és de tres anys, durant els quals es convidarà a participar a més de 2.000 pacients amb malaltia immunomediada, incloent la malaltia inflamatòria intestinal, psoriasi, hidradenitis no supurativa i espondiloatropatia.

Els investigadors pretenen avaluar l’impacte de la durada, tipus i gravetat de la malaltia inflamatòria en el desenvolupament de l’esteatohepatitis, així com altres factors clàssics del risc com l’obesitat o la síndrome metabòlica.

En aquest sentit, s’intentarà caracteritzar un subtipus de pacients en els quals el desenvolupament de malaltia hepàtica s’expliqui de forma independent a l’obesitat, el que pot tenir potencials implicacions tant terapèutiques com pronòstiques.

 

Font: redaccionmedica.com

Notícia traduïda per l’AMTHC