Durant dècades, els cors infectats amb hepatitis C sovint es van descartar. Investigadors de la Facultat de Medicina de la Universitat de Pennsylvania (Estats Units) han curat a nou pacients del virus de l’hepatitis C (VHC) després d’haver-los realitzat un trasplantament de cor de donants que van morir infectats per la malaltia. D’aquesta forma, han demostrar que aquest trasplantament des de donants infectats no és perjudicial pels infectats sempre que s’usin el nous tractaments antivirals.
“Durant dècades, els cors infectats amb hepatitis C sovint es van descartar, i es va demostrar que les poques persones que van rebre aquests òrgans tenien una taxa de supervivència significativament menor. El nostre assaig proporciona evidència nova per demostrar que els nous tractaments antivirals pel VHC funcionen bé en pacients immunodeprimits”, explica Peter Reese, un dels líders de l’estudi, que s’ha publicat a la revista American Journal of Transplantation.
El 2017, aquest grup d’investigació va llançar un assaig clínic per provar l’efecte del trasplantament de cors de donants amb VHC a pacients en la llista d’espera de trasplantaments que no tenen el virus. Els investigadors van modelar l’assaig clínic, conegut com ‘USHER’, després d’un innovador estudi que va involucrar el trasplantament de ronyons infectats pel VHC (conegut com ‘THINKER’), i després tractar als receptors amb una teràpia antiviral per eradicar el virus després del trasplantament. En ambdós estudis, tots els pacients que van completar el règim de teràpia antiviral es van curar del seu VHC contret.
Reese va inscriure a candidats que es van enfrontar a temps d’espera prolongats per una varietat de factors, inclosa la insuficiència cardíaca, sovint fins a cinc, set, fins i tot deu anys. L’equip va emprar criteris específics per avaluar els òrgans disponibles, inclosa una restricció de genotip destinada a minimitzar el risc.
Entre juny del 2017 i abril del 2018, 10 pacients van rebre trasplantaments utilitzant el protocol. Tres dies després de la cirurgia, els pacients van ser avaluats pel VHC i els 10 van donar positiu. Després, l’equip d’investigació va tractar als participants amb un tractament de 12 setmanes d’elbasvir/grazoprevir, conegut comercialment com ‘Zepatier’, un medicament oral altament efectiu per tractar el VHC.
Els 10 pacients van respondre ràpidament a la teràpia antiviral. Si bé la presència de VHC i l’ús de teràpia antiviral no van causar cap event advers, un pacient va morir degut a complicacions de rebuig a anticossos en els primers tres mesos després del trasplantament. Els altres nou participants s’han curat del seu VHC i han informat d’una bona qualitat de vida després del trasplantament.
Recentment, aquest equip d’investigació ha llançat un nou assaig clínic que estudiarà aquest mateix enfoc en pacients que esperen un trasplantament de pulmó. Els investigadors senyalen que existeix la necessitat d’assajos més llargs i més extensos per continuar avaluant l’efectivitat del trasplantament de VHC positiu a VHC negatiu seguit de teràpia antiviral en una població més àmplia.
Font: tribunavalladolid.com
Notícia traduïda per l’AMTHC
