L’OCATT entrevista a Josep Maria Martínez, President de l’Associació de Malats i Trasplantats Hepàtics de Catalunya i receptor d’un trasplantament hepàtic. En Josep María és una persona optimista, en reconeixereu missatges en aquesta entrevista, però sobre tot és un fort motor del teixit associatiu en la comunitat trasplantada.
Hola Josep María, cinc preguntes ràpides per començar!
- Què volies ser de gran quan erets petit? Volia ser escriptor i periodista.
- Quin llibre estàs llegint? “El laberint dels esperits” de Carlos Ruiz Zafón.
- Un cantant o grup de música que t’agradi? Kylie Minogue, és la banda sonora de la meva vida
- I el teu plat preferit? Paella de marisc.
- Si poguessis viatjar en el temps… Aniries al passat o al futur? Època? Aniria al Renaixement, una època que m’atrau, plena de llum i de color després de la foscor de l’Edat Mitjana.
Ja ens comencem a conèixer, aprofundim una mica més…
Com estàs a nivell personal i com vius aquesta complicada situació?
Està sent dur i complicat, sobretot el tema del confinament. Soc una persona molt activa i psicològicament m’afecta. En el meu cas, tenir una parella que és servei essencial, augmenta la preocupació. Però amb el convenciment que aturarem aquesta pandèmia.
Emocionalment són uns dies molt durs, encara més pels immunodeprimits, com us ho feu?
Des del punt de vista de pacient trasplantat, hi ha un cert “entrenament” en viure situacions complexes i cadascú ho ha resolt de formes diferents. Per tant, poden donar-se situacions de més o menys angoixa, però sabem que de mes grosses ens hem sortit.
Com estan els ànims a la vostra Associació i, en general, a la resta d’associacions de pacients trasplantats?
Per les informacions que ens han arribat, hi han associats que ho viuen amb més preocupació que altres. Tots sabem, que el tractament immunosupressor que prenem redueix les nostres defenses i ens fa més vulnerables, per això estem considerats un grup de risc, però és fonamental seguir-lo prenent, tal i com ens l’han prescrit els nostres metges, i seguir rigorosament els consells i les mesures preventives que ens diuen.
Has notat una evolució des de l’inici de la crisi fins el moment actual? Com ha sigut?
Des de l’inici de la crisi, el que hem observat és que el col·lectiu de pacients trasplantats no ha estat considerat de forma especifica, hem quedat inclosos entre els malalts crònics, que certament ho som. Però de malalts crònics, hi ha de molts tipus i alguns més exposats que els altres. Pensem en un asmàtic o en un hipertens, amb possibles afectacions molt desiguals.
Des del primer moment, ens vàrem posar en contacte directament amb els hepatòlegs dels diferents hospitals de referència. A l’inici, la informació era no prendre cap mesura addicional, sinó seguir de forma molt taxativa les recomanacions generals: higiene de mans, mocadors d’un sol ús, distància de seguretat o evitar aglomeracions. I així ho vam difondre a través dels nostres canals de comunicació. La informació posterior, no ha estat massa diferent, però el que sí que hem vist, és que la problemàtica no era la mateixa en tots els territoris.
Veus la sortida al final del túnel? Com creus que serà?
En el transcurs dels dies, ha anat evolucionant la percepció de tot plegat, tant per part dels pacients, com de la importància del problema. Hem continuat informant de totes les qüestions d’interès que crèiem que podrien ajudar als pacients, en la línia de mantenir la prevenció i l’especial cura, amb la informació de Salut.
Actualment, la feina continua fent-se de forma local, però les decisions son preses de forma global. No ho entenem, però aquest és un altre tema…
Naturalment que hi ha sortida del túnel, tots els túnels tenen sortida, sinó serien una cova. Com serà? No ho sabem, però sí que poden dir que no podem repetir els errors del passat, no podem deixar de dotar amb recursos el sistema sanitari, ni podem continuar confiant “únicament” en que la comunitat mèdica i assistencial ens salvarà. Primer són les persones i, per tant, la Sanitat i els Serveis Socials han de ser prioritat!
Tenint en compte el descens de l’activitat trasplantadora, com creus que estan vivint els pacients trasplantats aquesta situació?
Els pacients trasplantats, ho viuen amb preocupació però ben confiats, perquè sabem que el sistema respon. Una altra cosa són els pacients en espera d’un trasplantament, que ara i aquí tenen grans dubtes i així ens ho fan saber. Ens haurem de posar de valent per recuperar els nivells que teníem!
Superada aquesta crisi i des del punt de vista del pacient, quins penses que son els aspectes que, l’OCATT o la resta d’administracions sanitàries, hauríem de millorar?
Com a continuació del punt anterior, és molt probable que calgui un replantejament del sistema assistencial, ja que no serà fàcil superar aquesta situació, que no serà curta, i, naturalment, no tornarem al punt de partida. Estarem en un altre nivell i, des del punt de vista de les persones, caldrà replantejar l’atenció i l’accés, des de la Primària fins al sistema assistencial i les residències geriàtriques. Naturalment, veurem avenços en telemedicina i moltes qüestions més, relatives al personal, la logística, els protocols d’actuació o relacionats amb l’ètica. En donació i trasplantament, s’haurà de fer un gran esforç de sensibilització i l’Administració, en general, i l’OCATT hauran de treballar-hi. Caldrà comptar amb tot el coneixement que poden aportar les associacions de pacients, reconeixent-les i dotant-les dels recursos necessaris per fer la feina que han de fer.
I, per acabar, quin missatge donaries als teus companys de feina? I a la societat?
La Covid-19 passarà, almenys amb aquesta intensitat, però després, poques coses seran iguals o haurien de ser diferents. És impossible afrontar de forma regular situacions d’emergència com l’actual, sense una preparació i prevenció prèvies. Per tant, cal ser-hi, i junts ens trobarem per afrontar-les!
Moltes gràcies per dedicar-nos aquesta estona i molts ànims!
