Arsenio González, miner jubilat, és el trasplantat 600 de fetge. Va ser intervingut el dia 14 a l’HUCA, on es recupera. Va romandre en llista d’espera dos mesos. Ara pensa en gaudir amb la família i en muntar un hivernacle.
Dos mesos d’espera per rebre el desitjat trasplantament de fetge. “Si no fos per la generositat dels donants i la sanitat pública això no seria possible”. Qui parla és Arsenio González, de 67 anys, el trasplantat de fetge número 600 de l’Hospital Universitari Central d’Astúries (HUCA). Arsenio, miner jubilat, es mostra emocionat mentre es recupera al centre sanitari de la històrica intervenció que va tenir lloc el passat dia 14 d’agost. Juntament amb la seva família, relata, somrient, els seus plans de futur.
Arsenio va néixer a Murias (Aller), tot i que va viure molts anys a Gijón. Va treballar com a miner a Villabino i des de fa més de trenta anys resideix “a 150 metres del Santuari de la Virgen de la Cueva, a Infiesto”, explica amb la veu pausada. En aquest lloc va néixer la seva dona, María Ángeles, qui l’acompanya a l’HUCA juntament amb familiars com el seu fill Gabriel i la seva nora María.
A ells va dirigir el seu primer desig quan deixi enrere les portes de l’HUCA: “El primer que faré serà gaudir amb la meva família”, va assegurar. Però no és l’únic que té en ment. “Vull convidar a l’equip de professionals a prendre alguna cosa per agrair-los tot el seu suport. Ells van ser els que em van animar a prendre aquesta decisió i, al final, va sortir bé, ho han aconseguit”, va senyalar.
“Em trobo molt millor i em diuen els metges que tot està molt bé. Tinc moltes ganes de sortir ja de l’hospital”, comenta somrient. Perquè, a banda de totes les tasques que té apuntades a l’agenda no s’oblida ni un segon d’una de les seves aficions més importants: l’hort. “Quan em trobi millor em posarà amb ell i construiré un hivernacle nou”, afirma.
Davant de l’ímpetu d’Arsenio i les ganes de posar-se a treballar, Ignacio González-Pinto, el cap de secció de Cirurgia Hepatobiliopancreàtica de l’HUCA i qui va dirigir l’operació, demana tranquil·litat. “Poc a poc es va anar trobant millor però encara s’ha d’esperar per fer esforços”, apunta.
La seva dona explica que “tenia una vida gairebé normal: s’aixecava, es dutxava i esmorzava, feia un cop d’ull a les notícies i si realitzava algun esforç li donava un aürt. Estava en el límit del benestar”, detalla María Ángeles. Quan Arsenio va començar a perdre més salut, justament va arribar el fetge esperat. “Sempre pensem en donar, fins i tot abans que li succeís això al meu marit. Des de fa uns anys hi ha bastant més informació i es coneix com és el procés”.
“Està evolucionant bé”
El també catedràtic de Cirurgia de la Universitat d’Oviedo, González-Pinto asssegura que “després de nou dies trasplantat està evolucionant bé”. Sobre l’esperat informe d’alta hospitalària, l’especialista espera que “no li quedin molts dies per rebre-la però tot depèn de la seva evolució”.
Arsenio ha de seguir en observació i quan estigui a casa guardar prop d’un mes de repòs. També es realitzarà un seguiment a les consultes mèdiques “però podrà portar una vida normal. Té un fetge que funciona normal, pot menjar gairebé de tot però beure, no, perquè podria afectar-li”, explica el facultatiu.
L’HUCA realitza en torn a 40 trasplantaments hepàtics cada any. El mateix dia de la intervenció d’Arsenio, l’hospital va rebre dos fetges procedents de donants. L’HUCA va cedir el primer a una altra comunitat autònoma que feia poc havia enviat un òrgan per a un pacient urgent asturià, ja que el sistema espanyol de trasplantaments dóna preferència als aguts. Més tard, l’aparició d’un altre donant hepàtic va obligar a l’equip de trasplantaments a tornar a quiròfan.
Font: elcomercio.es
Notícia traduïda per l’AMTHC
