Tant la fibrosi hepàtica com l’esteatosi d’aquest mateix òrgan són responsables de la disminució de les seves funcions, el que compromet la nostra vida i, potencialment, la dels nostres éssers estimats.
A l’igual que molts altres òrgans com el cor o el cervell o el pàncrees, no podem viure sense el fetge. És el responsable de netejar i processar la immensa major part de les molècules tòxiques que viatgen pel nostre sistema circulatori. Aquest procés s’anomena metabolització, però no és l’únic que duu a terme aquest òrgan. També s’encarrega d’alliberar en el nostre torrent sanguini la quantitat de glucosa necessària per a què el nostre cos continuï funcionant, la síntesi de proteïnes, emmagatzematge de vitamines…
Però el més sorprenent que té aquesta part del nostre organisme és la capacitat per regenerar-se. Una persona pot donar fins 2/3 del seu fetge (en concret el lòbul dret), a una persona que ho necessiti. Això suposa la pèrdua d’un quilo del nostre pes (de mitjana), tenint en compte que la seva massa total està situada en 1,5 kg. El període de temps que transcorre entre la retirada quirúrgica d’aquesta porció d’òrgan i la seva regeneració completa són només 15 dies. De totes maneres és només la massa el que es recupera per complet, tant la forma com la vascularització interna de l’òrgan queden afectades, trigant mesos en recuperar-se. En qualsevol cas, com expliquen des del Departament de Cirurgia de la University of California San Francisco, en els trasplantaments entre adults, la vesícula biliar es perd, cosa que no passa si donem a un nen.
Els trasplantaments de fetge de pacient viu es porten realitzant des de mitjans dels anys 90 en el cas dels nens, i des de l’any 2000 en el cas dels adults. Això ha permès que gent que abans moria per no rebre un trasplantament de donant cadàver a temps, ara tingui moltes més possibilitats de sortir endavant gràcies a l’ajuda de familiars i amics.
El problema és que aquesta increïble capacitat que té aquest òrgan de regenerar-se (l’únic que pot aconseguir-ho) pot veure’s compromesa per malalties més que relacionades amb l’alimentació. Aquestes són la cirrosi i el fetge gras.
En el cas de la primera, el que succeeix és que té lloc l’etapa final de la fibrosi (enduriment) del fetge. Això provoca que no realitzi les funcions que hauria de dur a terme. El seu desenvolupament pot, a més, provocar altres símptomes molt molestos deguts a un augment de la pressió en la vena porta, “com l’hemorràgia digestiva per varius esofàgiques o gàstriques, l’acumulació de líquid a l’abdomen i cames, encefalopaties”, expliquen des de la Societat Espanyola de Medicina Interna.
Les causes de la cirrosi són l’abús crònic d’alcohol, les hepatitis víriques B i C, i malalties autoimmunes o hereditàries.
D’altra banda, el fetge gras (o esteatosi hepàtica), pot deure’s al consum d’alcohol, però també pot aparèixer de forma independent, amb el que es denomina ‘no alcohòlic’. Com apunten des de la Clínica Mayo als Estats Units, és “un terme genèric per a múltiples i variades afeccions hepàtiques. La seva principal característica és una gran acumulació de greix visceral en les cèl·lules del fetge”. Como expliquen des de la reputada organització mèdica, “es caracteritza per la inflamació del fetge, que pot avançar cap a la cicatrització i el dany irreversible”. En els seus estats més avançats, pot provocar cirrosi (independent del consum d’alcohol) i insuficiència hepàtica.
Les causes conegudes de l’esteatosi hepàtica són:
- Sobrepès o obesitat.
- Resistència a la insulina (como la que produeix la diabetis tipus 2).
- Elevat nivell de glucèmia (sucre en sang).
- Alts nivells de triglicèrids en el torrent sanguini.
És en aquest cas que, si volem preservar un fetge sa, no només per a nosaltres mateixos, sinó també per si algun dia un amic o familiar el necessita, el millor que podem fer per prevenir el fetge gras i la cirrosi és:
- Limitar el consum d’alcohol, allunyant-nos d’un consumo excessiu i/o crònic.
- Seguir una dieta saludable(como la mediterrània).
- Reduir el nostre greix corporalper evitar el sobrepès o l’obesitat.
- Realitzar exercici de forma regularper reduir els nivells de sucre en sang i també de determinats greixos.
Quan el nostre fetge pateix alguna d’aquestes dues malalties, perd la capacitat de regenerar-se. Això no és dolent només per donar, sinó també pel seu funcionament. Els hepatòcits (les cèl·lules del fetge) són capaces d’autodestruir-se per eliminar molècules nocives per a la resta de l’organisme. És per això que, si són incapaços de regenerar-se, la funció hepàtica pot veure’s perjudicada.
Font: elconfidencial.com
Notícia traduïda per l’AMTHC
