A més de les qüestions relatives a la mort digna, el testament vital té en compte altres assumptes com la donació d’òrgans o la cessió del cos a la ciència després de la mort del signant, si aquest és el seu desig. A Castella i Lleó, vuit de cada deu ciutadans contemplen alguna de les dues opcions en les seves voluntats anticipades, tot i que ambdues són incompatibles entre si, amb la finalitat d’incrementar el nombre de trasplantaments, o per potenciar la investigació i la docència.
Un cop formalitzat el registre, la decisió del malalt preval sobre la del seu entorn, quelcom molt rellevant en una comunitat en la qual les negatives dels familiars dels morts a la prestació dels seus òrgans ascendeixen a l’11%.
Malgrat això, Espanya és, des de fa 25 anys, líder mundial en donació d’òrgans, amb 43,4 donants d’òrgans per milió de persones, i una xifra de gairebé 5.000 trasplantaments de forma anual, 13 per dia. Segons l’Organització Nacional de Trasplantaments (ONT), la conscienciació de la població ha estat clau en aquest èxit, a través de la difusió en diferents mitjans o fets com la informació que aporten els professionals sanitaris als pacients al final de les seves vides, sobre la possibilitat de cedir els seus òrgans. Amb tot això, entre la població del món, els espanyols són els que tenen més possibilitats de rebre un trasplantament si ho requereixen, i el país s’ha convertit en un exemple per a la resta de nacions.
Font: laopiniondezamora.es
Notícia traduïda per l’AMTHC
