L’hepatitis C és una malaltia infecciosa que afecta exclusivament el fetge i que està produïda pel virus de l’hepatitis C, o VHC. Abans d’identificar-se aquest virus, l’any 1988, aquesta malaltia rebia el nom d’hepatitis no A no B.
El virus de l’hepatitis C es transmet a través de la sang, principalment per l’ús de material contaminat, i és fins a 10 vegades més contagiós que el VIH/Sida. Les persones usuàries de drogues per via parenteral són les qui tenen més risc d’infecció. A diferència de l’hepatitis A i B, no hi ha vacuna per prevenir l’hepatitis C, però sí que hi ha tractament.
Entre un 50% i un 70% de les persones infectades evolucionen cap a una hepatitis crònica. L’hepatitis C crònica pot cursar de manera totalment asimptomàtica o acompanyar-se de símptomes inespecífics i, tot i que pot avançar de forma molt lenta, el virus pot afectar progressivament el fetge.
Alguns casos que progressen vers la cronicitat poden desenvolupar una cirrosi i, més rarament, un càncer de fetge. Aquests riscos augmenten en funció de diversos factors com ara el consum d’alcohol, l’edat de la persona malalta o el fet que estigui coinfectada per altres virus, i disminueixen entre les dones i si la infecció ha tingut lloc durant la joventut.
Segons dades de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), actualment hi ha entre 130 i 150 milions de persones infectades amb el virus de l’hepatitis C arreu del món. Aquesta malaltia és la infecció hepàtica més comuna a Europa i una de les principals causes de trasplantament de fetge a Catalunya.