Les entitats d’acollida de Barcelona ofereixen més de 66.000 pernoctacions per a pacients i familiars desplaçats el 2024, però alerten que moltes peticions no es poden assumir per falta de recursos.
● Les entitats d’acollida de Barcelona —Fundació Hospitalitat Mare de Déu de Lurdes, Fundació Jubert Figueras, Fundació Josep Carreras contra la Leucèmia, Fundació Inés Arnaiz, Fundació d’Oncologia Infantil Enriqueta Villavecchia, Associació de Trasplantats Hepàtics de Catalunya i AFANOC— han ofert més de 66.000 pernoctacions per a pacients i familiars desplaçats el 2024.
● El grup de treball format per totes aquestes entitats detecta un creixement en la demanda que es posa de manifest en les 185 sol·licituds no s’han pogut atendre per manca d’allotjaments, un 16 % més respecte al 2023.
Barcelona, 26 de març de 2025
Les entitats que ofereixen allotjament a pacients i familiars que s’han de desplaçar a Barcelona per rebre tractament han atès 838 sol·licituds durant el darrer any, 140 més respecte al 2023.
No obstant això, 185 sol·licituds, un 16 % més respecte al 2023 (159), no s’han pogut assumir per falta de recursos, cosa que ha deixat moltes famílies sense una alternativa adequada mentre acompanyen els seus éssers estimats en moments crítics.
La manca d’allotjament afegeix més estrès a les famílies, que sovint han de cercar pel seu compte llocs on pernoctar, una despesa en molts casos inassumible, atès que l’economia familiar es veu afectada per les entrades i sortides de l’hospital.
Més de 800 pacients i familiars acollits i més de 66.000 pernoctacions
La durada de les estades varia en funció dels tractaments i les patologies, oscil·lant des d’un o dos dies en el cas de proves diagnòstiques fins a diversos mesos o un any en el cas dels trasplantaments. L’estada mitjana als pisos és de 33 dies. De les 838 famílies desplaçades ateses, 651 van ser acollides en recursos propis de les entitats, mentre que la resta van poder ser ubicades en hotels, gràcies a convenis de col·laboració, la qual cosa els va permetre accedir-hi de manera pràcticament gratuïta.
Aquesta atenció i aquests recursos han estat fonamentals per evitar que més famílies es quedessin sense allotjament en un context en què el preu mitjà d’una habitació d’hotel a Barcelona va ser de 190 € per nit el 2024, segons dades del Gremi d’Hotels de Barcelona.
Amb aquestes 66.175 pernoctacions es podria omplir el Palau Sant Jordi gairebé quatre vegades, i, sense aquest suport de les entitats d’acollida, moltes famílies es veuen obligades a buscar alternatives precàries o endeutar-se per acompanyar els seus familiars en moments de gran vulnerabilitat.
El 2024 es van acollir 835 pacients, entre adults i pediàtrics, més les seves persones cuidadores
Un d’aquests casos és el de la Kat i el David, de Tarragona. Estaven a la setmana 32 d’embaràs quan els van comunicar que la seva filla Llum hauria de néixer prematurament a causa d’una cardiopatia congènita, per poder rebre una cirurgia cardíaca d’urgència. Des de llavors van ser allotjats a Barcelona en un dels pisos de la Fundació Jubert Figueras en dues ocasions i durant quatre mesos per poder romandre a prop de l’Hospital Vall d’Hebron per als controls prenatals, el moment del part i el seguiment del bebè, i uns mesos més tard per poder dur a terme una segona intervenció quirúrgica a la nena.
La Tatiana, de 56 anys, és pacient de leucèmia i ha necessitat un trasplantament de medul·la òssia de donant no emparentat localitzat pel REDMO de la Fundació Josep Carreras. Però per sotmetre’s a aquest tractament, s’ha hagut de desplaçar a més de 160 km de casa seva. Després d’un trasplantament d’aquest tipus, el pacient ha de romandre a prop de l’hospital durant uns mesos per si hi ha alguna complicació o urgència. En el seu cas, va necessitar 109 dies a l’allotjament solidari.
Aquesta és la situació de centenars de persones que venen a Barcelona cada any per sotmetre’s a intervencions o tractaments complexos. Aquestes persones són derivades als principals hospitals de tercer nivell de la Ciutat Comtal des d’altres punts de Catalunya, altres comunitats autònomes o altres països. La situació és complicada, ja que els costos d’un hotel a Barcelona són molt elevats i la possibilitat de trobar un pis de lloguer sense saber bé quant de temps hauran de romandre a prop del centre sanitari és molt cara i gairebé impossible.
Un total de 41 allotjaments i 115 habitacions disponibles
Actualment, les entitats disposen de 41 allotjaments i 115 habitacions a l’àrea metropolitana de Barcelona, on es garanteix un ambient acollidor i adaptat a les necessitats de les famílies desplaçades, no només d’arreu de Catalunya, sinó també de tot l’Estat espanyol i d’arreu del món.
L’impacte positiu d’aquesta iniciativa social és innegable: la recuperació del pacient és més efectiva quan el cuidador pot estar present en condicions adequades. Les entitats reclamen
reforçar aquests recursos essencials i garantir que cap família hagi de triar entre ser al costat del seu ésser estimat i la seva estabilitat econòmica.
Allotjaments accessibles: una necessitat davant els avenços mèdics i socials La feina de les entitats que disposen d’allotjaments d’acollida ajuda a disminuir la pressió hospitalària dels centres mèdics de l’àrea metropolitana de Barcelona. El protocol d’accés als recursos d’allotjament estableix que els pacients han de venir derivats des de les àrees de treball social dels centres mèdics, que valoren cada cas per ajustar millor les necessitats de la família. Els hospitals que més sol·licituds d’allotjament han generat són l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, l’Hospital Clínic de Barcelona i l’Hospital Sant Pau.
Ens trobem en un context en què la ciència avança més de pressa que l’àmbit social, i des de les respectives àrees de treball social es manté un contacte estret amb les entitats d’acollida per donar resposta a la forta demanda d’allotjament a les famílies de pacients desplaçats.
Barcelona es consolida com un hub d’innovació científica, amb avenços destacats en medicina que posen el pacient al centre. Un exemple d’aquesta evolució són els tractaments domiciliaris, com els d’immunoteràpia CAR-T, que permeten als pacients recuperar-se en la comoditat de casa seva, evitant ingressos hospitalaris prolongats.
Tanmateix, aquesta tendència futura planteja nous reptes: l’augment dels trasplantaments i els tractaments domiciliaris, el preu elevat de l’habitatge a Barcelona, la impossibilitat de llogar pisos durant períodes incerts i la creixent precarietat social fan que els allotjaments d’acollida siguin més necessaris que mai.
La ciència i els serveis d’allotjament han d’avançar conjuntament per garantir una atenció més humana i eficient, reduir les desigualtats territorials d’accés a la salut i assegurar que cap pacient ni família es quedi enrere en aquest camí cap al progrés.
